patrícia maguet · psicòloga de parelles a barcelona

Deixa’m que t’expliqui primer el que NO fan:

No accepten amb resignació que és normal estar malament, discutir molt o no tenir sexe.

(Perquè, encara que els alleugi desconnectar, saben que això no resol els problemes de fons).

No deixen que passi el temps i ho arregli tot.

(Perquè saben que això complica encara més les coses i fa que la relació quedi més tocada i danyada).

No aguanten pensant en els fills.

(Sinó que busquen la manera de tenir una relació que els inspiri i els serveixi per tenir relacions sanes de grans).

Després d’atendre centenars de parelles durant els últims 30 anys, he descobert que totes han entrat en crisi per (com a mínim) un d’aquests motius:

• Per patrons apresos de les seves famílies que els compliquen l’existència a l’hora de comunicar-se, d’expressar les seves emocions, etc.
• Per les diferències existents entre tots dos a l’hora de sentir-se estimats, desitjats o en confiança.
• Per les dificultats que els porta la vida i que posen al límit fins i tot a les parelles més fortes i enamorades……

Perquè potser els vostres conflictes t’espanten o et porten a esclatar amb facilitat.

O no saps com fer que la teva parella entengui el que necessites.

O et perds i et desgastes intentant cuidar i acostar-te a la teva parella sense èxit.

I acabes pensant que parleu idiomes diferents impossibles d’entendre.

¿Qui triaria, si pogués evitar-ho, passar anys de la seva vida sentint-se sol dins la seva pròpia relació?

Em dic Patrícia Maguet Levy

Soc psicòloga de parelles a Barcelona (i també online), estic especialitzada en ajudar-te a superar les dificultats en la teva relació.

O, dit més clar:

La meva feina és aconseguir que tu i la teva parella us entengueu per tenir una relació tranquil·la, amb espurna i que flueixi, sense teràpies eternes ni sentir-te jutjat en cap moment.

Ho faig a través de la teràpia de parella i, en particular, gràcies al Mètode Maguet, un programa estructurat que he desenvolupat després de més de 30 anys d’experiència clínica en els quals he acompanyat milers de parelles.

Se el que és:

• Estar en plena crisi després d’una infidelitat o una gran decepció,
• No saber si la relació té futur o si té sentit apostar-hi,
• Sentir que la solitud és la protagonista de la relació sense saber com sortir-ne,
• Anar sempre amb peus de plom per por que no esclati una nova discussió, saben la ressaca de tensió i distanciament que deixa després,
• Mirar la teva parella i sentir que la distància creix i creix sense parar,
• Creure que el problema ets tu.

Vaig créixer pensant que les relacions de parella estaven condemnades a fracassar tard o d’hora

El meu avi matern era un jueu sefardita d’Istanbul que va fugir de la guerra i va arribar a Barcelona perquè va pensar que parlant ladí aquí sortiria endavant.

I aquí va ser on va conèixer la meva àvia catalana, amb qui va tenir la meva mare i les meves tietes.

A l’altra banda del mon, la meva àvia paterna, mulata, va créixer a Haití, filla d’una família a la qual la dictadura dels Duvalier li va canviar la vida.

I allà es va casar amb el meu avi blanc, d’origen francès i descendent d’un missioner que va deixar la seva llavor per aquelles terres.

Històries, països i idiomes que es van entrecreuar per portar-me fins aquí.

Però l’altra cara d’aquesta història és aquesta:

als meus tiets, als meus pares, als meus cosins… el divorci els va tocar a gairebé tots.

Vaig créixer donant per fet que les relacions de parella estaven condemnades a fracassar tard o d’hora.

I em vaig fer les mateixes preguntes que potser tu t’has fet:

• Per què és tan difícil viure en parella?
• Per què tantes relacions, més de la meitat, acaben trencant-se?
• I les que no es trenquen, per què n’hi ha tantes que no gaudeixen de la relació?

Aquestes preguntes no me les feia en abstracte: me les feia sobre mi mateixa.

Volia saber si jo també estava condemnada a repetir el patró, o si hi havia una altra manera.

D’aquí neix la meva obsessió professional dels últims 34 anys: entendre per què pateixen les parelles, i sobretot, trobar la manera de treure-les d’aquest patró sense allargar-ho eternament.

D’aquí neix el Mètode Maguet

Compto amb el reconeixement de…