Sobre mi

Segur que tens curiositat per saber algunes coses sobre mi.

Saps el meu nom, sóc la Patricia Maguet.

I ets a la meva pàgina web que ja has vist que està totalment centrada en la relació de parella perquè sóc psicòloga de parelles.

Més avall tens els punts més destacats del meu currículum per si t’interessen.

Però potser et preguntes, per què sóc psicòloga de parelles? com em va donar per triar aquesta professió (que tant gaudeixo)?

Ho entendràs millor si et parlo sobre mi i sobre la meva família.

Hi ha una part que segurament us semblarà apassionant, interessant i molt diferent.

T’explico.

El meu avi matern, era un jueu sefardita criat a Estambúl, Turquia. Fugint de la guerra va arribar a Barcelona, ​​destí que va triar ja que ell parlava ladí, castellà antic.

Aquí després d’algun revés molt trist, va conèixer la meva àvia, catalana amb què va tenir la meva mare i les meves tietes.

I van viure al barri de Gràcia, a sobre del negoci. El meu avi era sabater.

D’altra banda, la meva àvia paterna va néixer i es va criar a Port-au-Prince, Haití.

Filla d’una família ben posicionada va estar relacionada amb la vida diplomàtica fins que la dictadura de Duvalier (pare) els va canviar la vida i no precisament per bé.

La meva àvia mulata, es va casar amb el meu avi blanc. Blanc perquè era d’origen francès, de Normandia concretament. Descendent d’un capellà que va aprofitar la seva etapa de missioner a Haití, per deixar la llavor.

Els meus pares es van conèixer a Barcelona. El meu pare va estudiar arquitectura a Colòmbia gràcies a les missions diplomàtiques del seu avi i va voler acabar aquí la carrera.

A través dels seus companys va conèixer la meva mare al barri de Gràcia. El barri on ella vivia amb la seva família.

I el mateix barri on trobaràs el meu despatx a Barcelona.

Històries, països, idiomes i cultures que s’entrecreuen i s’entremesclen. Que a tothom a qui les explico el fascinen i que òbviament m’han donat moltíssima riquesa i amplitud de mires.

Però no hi ha cara sense creu.

Els meus avis paterns es van divorciar fa molts anys, quan aquí ni existia el divorci.

Tinc 5 oncles i tietes, 4 d’ells divorciats.

Els meus pares es van divorciar.

Tinc cosins i cosines divorciats.

Amb aquest panorama familiar, durant molts anys vaig donar per suposat que el més normal era divorciar-se i que era impossible que una relació funcionés més enllà dels primers anys.

Però la meva part rebel i curiosa no parava de plantejar-se mil per què:

per què és tan difícil viure en parella?
per què acaben tantes parelles en divorci?
i de les que segueixen juntes, per què n’hi ha tantes que no s’entenen i no gaudeixen de la relació?

I en definitiva, per què la parella, la forma més comuna en què ens organitzem en aquesta societat, és tan desitjada i alhora genera tant patiment i és tan complicada.

Totes aquestes preguntes no me les feia en abstracte. Me les feia sobre mi, perquè també m’afectaven a mi.

significava tot això que jo també em divorciaria? quantes vegades? hi havia alguna possibilitat que fes alguna cosa diferent del que havien fet els meus ancestres? o havia d’acceptar que la vida en parella és així?

De totes aquestes històries neix el meu interès pel tema, o la meva passió oa estones obsessió, o com li vulguis trucar.

Aquí segueixo, intentant entendre totes les parelles que atenc. Tractant de buscar la millor manera d’acompanyar-les i sobretot de reduir el patiment que els causa la relació i ajudar-les a trobar alguna sortida.

Perquè ja us he explicat abans, parlant sobre mi, que sóc curiosa i aprendre i entendre les relacions humanes és del que més em pot interessar en aquest món.

D’aquí neix la meva professió i la meva feina. D’aquí neix el meu equip. I d’aquí neix també el Mètode Maguet que vaig desenvolupant amb els anys amb els millors enfocaments, estratègies, maneres de treballar… que vaig descobrint a mesura que guanyo experiència i segueixo estudiant i aprenent.

No t’he explicat quants anys en tinc però aquest any 2022 en faig 30 com a psicòloga. Si trobes comptes sabràs més o menys la meva edat i quants anys d’experiència porto a la meva esquena.

Continuo amb moltes preguntes i amb molts dubtes però vaig acumulant algunes certeses també.

Entre elles que per moltes parelles que tinguem al nostre voltant, sabem molt poc sobre com manejar les diferències i els conflictes i alhora continuar cuidant la relació.

Però seguim apostant majoritàriament per la vida en parella, així que val la pena aprendre o deixar-se acompanyar.

I aquesta és precisament la meva professió i allò que et puc oferir. I ara ja saps un munt de coses sobre mi.

Compto amb el reconeixement de…

Algunes entitats amb les que he col·laborat